El txikung i el taitxí són pràctiques de salut i meditació que tenen les seves arrels a la medicina tradicional xinesa i la filosofia del taoisme. Tot i que comparteixen alguns principis bàsics i s’originen en la mateixa cultura, hi ha diferències significatives entre els dos:

El txikung és una pràctica de meditació i exercici que se centra en la manipulació de l’energia vital o “txi” del cos. Es realitzen sèries de moviments suaus i fluids, juntament amb la respiració i la visualització, per ajudar a canalitzar i equilibrar el flux d’energia vital a través del cos. El txikung es pot practicar de forma estàtica o en moviment. El seu objectiu principal és millorar la salut i el benestar general, així com prevenir i tractar malalties.

El taitxí, per la seva banda, és una forma d’art marcial que també es basa en els principis del “txi” i el taoisme. A diferència del txikung, el taitxí implica una sèrie de moviments continus i suaus que flueixen uns amb els altres en una seqüència de patró preestablert. El taitxí és una pràctica de salut i benestar que pot ajudar a millorar la postura, la flexibilitat, l’equilibri i la força. També es pot utilitzar com a tècnica d’autodefensa.

Des del meu punt de vista, per aconseguir una pràctica ben estructurada de taitxí, és imprescindible tenir una base sòlida en el txikung. És important arrelar-se a terra, aprendre a moure l’energia i connectar amb el propi cos per poder executar els moviments del taitxí amb precisió i fluïdesa. Aquesta connexió amb la terra i la mateixa energia corporal, dona al taitxí una dimensió més profunda, que no es limita a la mera execució de moviments, sinó que reflecteix una meditació en moviment.

En la societat actual, ens enfrontem a un ritme frenètic i de canvis constants que causen estrès, angoixa i por. Per això, seria beneficiós per a qualsevol edat, especialment per a les persones que ja no poden (o que no volen) practicar esports d’impacte, incorporar el taitxí i el txikung a les seves rutines diàries. Amb aquesta pràctica suau, podem mantenir i millorar l’equilibri, la flexibilitat i la mobilitat articular, així com alleujar els efectes de l’envelliment en el nostre cos.

A més, estic convençut que seria molt positiu potenciar la meditació en moviment a les escoles per ajudar als nostres fills i filles a desenvolupar l’atenció i la concentració. En l’actualitat, les distraccions causades per la tecnologia i les xarxes socials poden limitar la capacitat de concentració de molts joves, per això, la pràctica del txikung i del taitxí podria ser una eina útil per a cultivar aquestes habilitats.

El més difícil davant de qualsevol activitat és la predisposició inicial i, ben segur, que el txikung o el taitxí no són una excepció. Pel que fa a aquestes dues pràctiques, com en tantes coses, el més difícil no és fer-ho, sinó posar-s’hi. I també com en tantes d’altres activitats, cal compromís, disciplina i afegiria també una mica de paciència per anar construint i integrant les postures i moviments.

Pel que fa a la indumentària i l’espai, és encara més fàcil, només requereix roba còmoda i dos metres quadrats, és a dir que la podem practicar en qualsevol lloc i en qualsevol moment.